Correo recibido del Primer Secretario del psC

… un ejemplo del normal  bilingüismo, tal y como normalmente se practica en la sociedad catalana a pesar de las trabas impuestas por el nacionalismo.

El compañero Pepe Castellano nos remite el siguiente texto que  acaba de distribuir  Pere Navarro, con un extracto de la declaración hecha pública por el psC y que el Blogger acepta encantado publicar en catalán tal como viene escrito para, en la entrada que viene a continuación, insertar también la respuesta de Pepe en su lengua propia, el castellano, un ejemplo del normal  bilingüismo tal y como normalmente se practica en la sociedad catalana a pesar de las trabas impuestas por el nacionalismo.

Benvolgut JOSE,

  T’envio l’extracte de la declaració política feta pública aquest matí. Per la teva informació i perquè ho facis extensiu a qui creguis convenient.
  
  Espero que sigui del teu interès.
  
  Pere Navarro i Morera
  Primer Secretari
  
  Extracte de la Declaració Política feta pública pel Partit dels Socialistes de Catalunya, el dilluns 10 de desembre de 2012
  
  “Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 25 de novembre han propiciat un escenari polític a Catalunya molt més complex per a la governabilitat que el que existia abans d’avançar els comicis.
  
  La majoria excepcional que demanava el President Mas, raó per la qual va decidir avançar les eleccions, no només no s’ha produït, sinó que ha propiciat un canvi substancial de les condicions per governar Catalunya.
  
  En canvi, les dificultats econòmiques i les dramàtiques conseqüències socials que se’n deriven no han variat ni un mil•límetre en aquests últims mesos de campanya i precampanya electoral, en tot cas han empitjorat.

  Davant aquesta situació extrema en termes institucionals, polítics, econòmics i socials, el Partit dels Socialistes de Catalunya constata:
  
  1. La incapacitat del partit majoritari, Convergència i Unió, per formar un Govern que doti d’estabilitat i eficàcia l’acció del govern.
  
  2. La pèrdua de credibilitat i d’autoritat del President Mas davant del Govern espanyol i davant de les institucions europees.
  
  3. La impossibilitat de governar aquest país des de l’exclusió de totes aquelles forces no independentistes representades en el Parlament de Catalunya.
  
  Per aquest motiu el Partit dels Socialistes de Catalunya proposa a totes les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, articular la concertació d’un programa de govern que garanteixi, com a mínim, les següents condicions:
  
  1. L’equitat. Generar el major consens social possible per crear un nou equilibri entre els acords d’estabilitat financera i la cohesió social imprescindible, la qual cosa suposa establir:
  a. Donar màxima prioritat a les negociacions amb el Govern espanyol i amb les institucions europees per acordar uns objectius de dèficit per a Catalunya proporcionals amb el seu nivell de despesa i un calendari més flexible i realista de consecució d’aquests objectius.
  b. La implementació d’un programa clar i concret de reforma fiscal per fer-la més equitativa i justa, apostant clarament per la restitució o augment de les figures fiscals per les quals tributen les rendes i patrimonis més alts i per reduir la pressió fiscal, sobre les rendes dels treballadors i les classes mitjanes, així com per la lluita contra el frau fiscal.

  c. L’aprovació d’una Llei de sostenibilitat social que fixi els mínims de la despesa educativa, sanitària i social. Que contempli la defensa de les prioritats socials per mantenir una justa redistribució de la riquesa per tal d’evitar el deteriorament social, i que promogui noves polítiques actives d’ocupació i creixement de l’activitat econòmica.
  
  2. Reforma del marc institucional. Prioritzar la negociació del nou pacte fiscal per a Catalunya i obrir de forma immediata un procés per a la realització d’una proposta, amb suport ampli i majoritari a Catalunya, d’una nova relació amb Espanya de caràcter federal.
  
  3. La qualitat democràtica. Procedir a la restitució immediata de la pluralitat i neutralitat dels mitjans públics de comunicació a Catalunya. I acordar amb sentit institucional i de país, sense més dilacions, la Llei electoral catalana de la qual mai s’ha dotat Catalunya malgrat del seu autogovern.
  
  Concertar, en aquest moment, vol dir emprendre un procés profund, radical i seriós de renovació política.
  
  Per traslladar aquest camí del concert programàtic, cal aparcar moltes de les nostres diferències, legítimes en qualsevol cas. Però els interessos del país estan, en aquests moments, per sobre de qualsevol altre.

Per aquests motius, plantegem la formació d’un Govern d’unitat nacional amb participació de personalitats del màxim prestigi i consens possible, amb tots els seus membres consensuats i sense repartiment de conselleries entre partits polítics.
  
  Aquest Govern estaria presidit per un diputat o una diputada de la força política amb més vots, el qual hauria d’obtenir el màxim suport per part del Parlament de Catalunya.
  
  Catalunya necessita, des del nostre punt de vista, acords excepcionals. Una proposta de renovació que implicarà una reforma total del procés de presa de decisions, per guanyar la confiança de la societat i fer front a l’actual situació de crisi i les seves conseqüències socials, i que pot contemplar no tan sols l’evidència de comptar amb el suport majoritari dels votants, sinó aplegar millor i de forma contundent un compromís per sortir de la crisi que eviti el descarrilament social de molts dels nostres conciutadans.”